Història Història

El terme municipal de Campos —actualment integrat pels nuclis de població de Campos, sa Ràpita i ses Covetes—, atresora un ric i divers patrimoni natural, etnogràfic, cultural, històric i artístic.

Els millors exponents del patrimoni natural són el Salobrar, el sistema dunar costaner, les platges de Campos —sa Ràpita, ses Covetes, Es Trenc, Es Coto— i les aigües termals mineromedicinals del balneari de Sant Joan de la Font Santa conegudes i apreciades per les seves virtuts curatives des de l’època dels romans fins als nostres dies.

Abans de la divisió territorial de l’illa realitzada pels conqueridors catalans en l’àrea que actualment anomenam «Campos» existien nuclis de població musulmana disseminats en alqueries i rafals. Pel que fa a la fundació de la vila de Campos, el seu origen es troba en les Ordinacions de Jaume II, document dictat a l’any 1300 a Ciutat.
Així doncs, serà a partir del segle XIII quan el poble de Campos començarà a prendre forma i a desenvolupar-se urbanísticament.

Un dels elements més singulars i característic del municipi són les torres de defensa, localitzades tant en zona rural —Son Lledonet, son Rosselló, son Catlar, son Cosmet, per citar alguns exemples—, com urbanes —Can Cosmet, can Cos, can Catlar, can Dameto, can Bragues.
El conjunt de torres de Campos constituïa un sistema de defensa i refugi dels habitants de Campos contra els atacs pirates. Aquestes construccions foren aixecades entre finals del segle XVI i el segle XVII. En aquests segles i els posteriors es repeteixen els episodis de pirateria en les costes de Campos. Ens consta un succeït datat el dia 16 de febrer de 1614 en el que es produí un nou intent de segrest d’uns pescadors que feinejaven davant el port de Campos —això és, davant la Colònia de Sant Jordi. Un vaixell amb una tripulació de vint-i-tres moros i set o vuit renegats albiraren una barca de pescadors. Els renegats, molt astutament, convenceren els moros que si s’amagaven dins la sentina es farien passar per cristians i així prendrien més fàcilment els pescadors, pels quals en podrien cobrar un sucós rescat. Els moros, moguts per la cobdícia hi vengueren a bé i s’amagaren. Quan els renegats van tenir els moros dins la sentina, van cridar els pescadors perquè pujassin al vaixell pirata. Entre aquests i els renegats impediren que els moros sortissin del seu tancament, conduïren la nau fins a Ciutat i allà es van lliurar a les autoritats

Pel que fa a l’arquitectura religiosa hem de destacar, per la seva monumentalitat i bellesa, l’església parroquial dedicada a Sant Julià. Aquest edifici fou edificat entre els anys 1858 i 1873, segons projecte realitzat per l’escultor Miquel Torres. Es tracta d’una construcció d’estil neorenaixentista la qual va substituir una església precedent d’estil gòtic, bastida en el decurs del segle XVI. Del seu interior, destacar el museu i el conjunt retaulístic (en especial el retaule dedicat a la Mare de Déu de l’Alletament (1438), obra de Gabriel Mòger).

Altres extraordinàries mostres d’arquitectura religiosa les trobam en la desapareguda basílica paleocristiana de son Fadrinet (segona meitat del segle VI), en l’ermita de sant Blai (primera meitat del segle XIII), en l’antic oratori de l’exhospital (segona meitat del segle XVI i els primers anys del segle XVII) i en l’exconjunt conventual dels religiosos de l’orde dels Mínims (segle XVII-XVIII).