Rutes i itineraris
21 Ruta dels Escars
Els escars. Ruta alternativa
La costa campanera és coneguda per les seves platges d’arena blanca i fina. L’arenal del Trenc és el major referent quan parlam de la costa del Sud de Mallorca. Però existeixen unes construccions que perteneixen a l’arquitectura popular que posseeixen un gran valor patrimonial i artístic, a més d’integrar-se perfectament a l’entorn que els envolta.
(Escar den Torrer. Situat a Ses Covetes, entre la platja d’Es Carbó i la Punta de Can Serraller, Aquest escar presenta una coberta de dues pendents i està parcialment excavat dins la roca)
Es tracta dels escars, construccions a la vorera de la mar dotades d’una rampa (algunes) que serveixen de refugi per a les embarcacions més petites.
(Escar den Dameto. També a Ses Covetes, forma part d’un conjunt de tres escars. Presenta dos portals, un d’ells tapiat . La integració en el paisatge es veu reforçada pels propis materials de construcció, estrets de la pròpia roca)
Moltes vegades l’escar té una caseta on guardar-hi les barques de les inclemències del temps. És en aquestes casetes on la perícia del constructor juga un paper important. La majoria d’escars s’integren totalment dins el paisatge i formen part de la costa de Campos.
(Escar d'en Ferrer, a ses Covetes)
Actualment els escars són considerats béns patrimonials de Campos i es duen a terme feines de catalogació per a la seva protecció, estudi i potenciació a nivell turístic i patrimonial.
(Escar d’En Pansa, construït en el llit d’una antiga pedrera de marès. Ses Covetes)
(Escar de n’Entapina a Ses Covetes. Es tracta d’un escar únic per la seva tècnica de construcció, semblant a l’emprada per a les barraques de roter. Tant les proporcions, la integració en el paisatge i els materials formen un dels escars amb major atractiu i valor)
Podeu veure la localització del total dels escars al mapa toponímic ideat per Cosme Aguiló, a l’any 1991.
Escar d’En Pere Ignasi. Devora Na Voltora. També destaca per la integració total dins del paisatge, excavat a la roca. Disposa d’un arc rebaixat de marès a l’entrada i volta de canó a l’interior.
(Escar d’En Barbut, situat a Sa Ràpita. Es tracta d’un excavat dins la roca amb volta de marès)
Escar des Fariner. A la costa de Sa Ràpita, devora Ses Coves. Format per un conjunt de dues construccions de marès de gran valor arquitectònic. És curiosa la disposició de l’escar situat d’esquena a la mar, fet que obligava a introduir la barca dins l’altra construcció i llavors posar-la en direcció a l’escar. D’aquesta manera quedava més guarida del temps.
Ruta pel casc urbà de Campos
Hem seleccionat una sèrie de punts entre els molts elements d’interès dels que disposa aquest poble atenint-nos a valors diversos com són l’interès patrimonial i cultural, artístic i arquitectònic.
Proposam un plànol esquemàtic amb els principals carrers del casc urbà i una llegenda on s’indiquen el nom de l’indret d’interès i altres senyalitzacions d’elements d’importància.
|
Plànol casc urbà amb els 8 punts.
|
Cal tenir en compte que el punt de partida l’hem situat a l’Ajuntament de Campos ja que es troba en el centre mateix del poble i degut a la seva funció de principal edifici institucional dins la vila forma el primer punt de la guia. Això no vol dir que els altres punts de la visita al poble s’hagin de seguir per ordre numèric per que no és necessari. La concentració dels principals edificis al mateix centre fa estiguin molt a prop l’un de l’altre i, per tant, no seria pràctic cenyir-nos a un itinerari precís. D’aquesta manera el visitant pot realitzar una passejada per cada punt de manera autònoma o realitzar el recorregut per la vila que trobi més convenient, ajudat per el plànol esquemàtic de la vila.
1 La Sala (Plaça Major)
Fa més de 700 anys de la fundació d’aquesta vila del sud de Mallorca i les seves torres, cases, esglésies ens dibuixen fragments de la llarga història de Campos.
Ubicat a la Plaça Major i al mateix centre del poble, l’edifici de l’Ajuntament presenta trets comuns amb altres ajuntaments de l’illa fruit de la tradició medieval de la zona. Podem observar l’escut de l’ós amb la data de 1642. La façana es divideix en: una planta baixa porticada amb voltes de pedra que és l’entrada a l’edifici i dóna accés al primer pis on hi ha els serveis administratius i despatxos dels regidors. El pis superior construït en la segona meitat del segle XX complementa els serveis administratius i disposa de voladís. Al costat d’aquest edifici hi podem veure la torre de defensa del segle XVI que va realitzar la funció de posada de Can Cos. Finalment va ser adquirida per l’Ajuntament i en ella s’hi celebren els plens i també diversos actes. A la mateixa sala dels plens s’hi troba la galeria de fills il·lustres. En el pis superior hi ha el despatx de la batlia.
2 Casal de Can Pere Ignasi (Plaça de Can Pere Ignasi i Carrer Amer)
Aquest casal restaurat recentment estava format per la unió d’un conjunt de 3 cases, passant a ser una sola dependència. Cedit al poble per la família propietària Oliver , l’Ajuntament de Campos hi ha dut a terme una important tasca de recuperació i la reconversió d’aquest bell edifici en casal de cultura. De la façana de la Plaça destaca el portal de mig punt i també les finestres adintellades. L’interior de l’edifici es pot visitar i permet observar la bellesa de la pedra emprada en la seva construcció i restauració. En aquest casal de Cultura s’hi ubica l’Escola de Cuina que duu el nom d’una excel.lent cuinera campanera i autora d’un llibre de receptes mallorquines de gran èxit ;Madò Coloma Abrines. El casal de Can Pere Ignasi disposa d’una sala d’exposicions on gairebé de manera permanent s’hi poden admirar obres d’artistes reconeguts a l’illa i també artistes locals de gran projecció com Antoni Mas i Miquela Nicolau.
A més de diverses sales per a conferències el casal acull l’Arxiu Municipal i l’Oficina d’Informació Turística, Comercial i Empresarial que proporciona una informació acurada d’aquests temes i organitza visites culturals per Campos.
|
Foto Casal Can Pere Ignasi
|
3 Església de Sant Julià i Museu Parroquial (Carrer Bisbe Tallades, Carrer de Sant Julià i Carrer Major)
El museu parroquial forma part de la pròpia Església de Sant Julià, construïda a la segona meitat del segle XIX. L’exterior del temple manté clares línies neoclàssiques, reforçades a la façana per el gran portal d’entrada amb frontó La resta del mur destaca per la solidesa del marès emprat en la seva construcció i crida l’atenció la torre quadrada del campanar, edificat a finals del segle XVI. L’interior de l’església, forma un immens espai degut a la gran nau coberta amb volta de mig punt i ornamentada amb 817 casetons d’estels que simulen el Cel. Les capelles laterals estan dedicades a diferents personatges religiosos i contenen obres artístiques de gran importància com és el retaule gòtic de Gabriel Mòjer del segle XV anomenat “Mare de Déu dels Àngels i de Gràcia”. Un altre tresor de la parròquia és la tela del “Bon Jesús de la Paciència”, atribuïda a Bartomeu Esteve Murillo (del segle XVII). Aquestes dues pintures estan guardades en unes petites capelletes protegides per portes de ferro forjat.
L’Església de Sant Julià de Campos està dedicada a aquest sant màrtir i a la seva esposa Santa Basilissa, patrons de Campos. La festivitat de Sant Julià (el dia nou de gener) implica tota una setmana de diferents actes culturals celebrats en honor al Sant patró de la vila.
A més, la Parròquia de Sant Julià disposa d’un excel.lent museu ideat per l’actual rector i estudiós de la història i el poble de Campos Mn Gabriel Reus . A l’entrada del museu es poden adquirir les interessants publicacions de la Parròquia de Sant Julià, en la seva majoria obra del citat rector de Campos. El museu parroquial conserva algunes valuoses peces d’orfebreria litúrgica de gran valor, pintures d’importància, ornaments religiosos i d’altres objectes de la història del poble. Destaca la Biblioteca del Museu amb nombroses obres de gran valor per a bibliòfils. El museu es pot visitar en un horari concret, ja que no roman sempre obert al públic.
4 Carrer “estret” (Carrer del Bisbe Tallades)
És un dels carrers més antics de la vila, també anomenat popularment carrer “estret”. Es troba situat al costat del Lloc Sagrat de l’Església Parroquial i condueix a la Plaça Major. Aquest tram de carrer agrupa algunes de les cases més belles de la vila . A la vora de la parròquia podem observar la Casa Rectoria, una de les cases documentades més antigues de Campos. Conserva l’estructura de la casa gòtica mallorquina (del segle XIV) i sobresurt el portal de mig punt construït en pedra de Santanyí, material molt apreciat en la construcció i la petita finestra situada a gran altura del carrer. El pis superior disposa de dues finestres més grans on hi ha la sala de l’arxiu parroquial.
A l’altra banda del carrer podem observar la llarga façana de Can Tallades, un dels llinatges més poderosos i il·lustres de dins la vila. Damunt el gran portal d’entrada podem veure l’escut de pedra on apareixen les destrals que representen el llinatge Tallades, Aquesta casa del segle XVII és una bella mostra de l’arribada de la influència del període del Renaixement a Campos. Cal fixar-se en el remat de la façana: una espècie de mascaró de proa de vaixell que representa una sirena esculpida a la fusta.
5 El Convent de Sant Francesc i Auditorium (Carrer del Convent)
Molt a prop de l’Ajuntament hi trobam el Convent de Sant Francesc de Paula, format per l’església i el conjunt de dependències dels Mínims.
L’església conventual de Sant Francesc de Paula fou construïda durant el segle XVII gràcies a la caritat dels fidels i acabada la façana a principis del segle XVIII. Aquesta és clarament d’estil barroc: un portal amb pilastres decorades i llinda arquitravada. La portada és rematada per un frontó on hi ha esculpit el Sant de l’ordre. Cal dir que a l’interior de l’església de hi ha un orgue de gran valor per els seus registres inèdits. Aquest orgue és el que es fa servir per impartir el Curs Internacional d’Orgue “Mn. Bartomeu Ballester”
Les dependències del Convent foren construïdes a principis del segle XVII, quan els frares Mínims s’establiren a Campos. L’Ordre va habitar el Convent fins al 1835, any de la desamortització de Mendizábal. Des de llavors l’edifici ha estat reutilitzat per a funcions tan diverses com Escola de Nines i quarter de la Guàrdia Civil. A dia d’avui s’han dut a terme tasques de neteja i recuperació de la fisonomia pròpia del convent. També s’ha realitzat un projecte per a la seva posterior restauració i rehabilitació com a edifici públic. El Convent de Sant Francesc forma un dels conjunts arquitectònics de més valor dins del poble de Campos. A l’interior es pot observar el claustre amb dues galeries obertes a dos dels seus quatre costats, l’antic coll de la cisterna amb l’escut i la data de 1646, les arcades i voltes interiors.
L’anomenat Auditorium és l’edifici situat a l’extrem d’aquest bloc que formen el Convent , l’església conventual i l’Hospital. De fet, aquesta magnífica Sala d’Exposicions de l’Ajuntament era l’església de l’Hospital de Campos. La creació d’un hospital (entès com a hospici en general per als que no es poden guarir) es remunta al segle XVI i va suposar la dotació d’un servei necessari per al poble. Dedicada als Sants metges Cosme i Damià i a Sant Llúcia (a la clau de la volta), aquesta construcció representa un dels edificis gòtics més important de Campos. La façana és caracteritza per el seu portal d’entrada que forma un arc apuntat i a la part superior hi ha una única finestra circular o rosetó. L’interior es cobert per belles voltes de creueria. Aquest oratori ha estat restaurat i actualment acull exposicions i diversos actes culturals com: obres de M. Carbonero, Ulbricht, pintors campaners i mostres col·lectives d’art jove, fotografia, escultura, conferències...
6 El Museu dels Sagrats Cors (al Carrer del Pare Alzina)
Sor Maria Rafela (s. XIX) és la dona que més emprenta ha deixat als campaners i a la religió de Campos. El seu nom era Sebastiana Lladó, una campanera que després de ser professora de nines, es va dedicar a la vida religiosa fundant la Congregació de les religioses dels Sagrats Cors de Jesús i Maria. Aquestes germanes missioneres han estès la seva congregació amb més de 8 comunitats a Mallorca, Menorca, comunitats a la península i en indrets tan llunyans com la República Dominicana, Puerto Rico i Rwanda. El convent de Campos és la casa mare de la congregació de religioses. Degut al procés de Beatificació de Sor Maria Rafela, les germanes crearen un museu per a donar a conèixer la vida de la fundadora i exposa les seves pertinències que encara es conserven. En aquest museu també podreu veure objectes arribats de diferents parts del món
7 Creus de Terme
Antigament les creus de terme indicaven la sortida on entrada a la població. Son molts els pobles que compten amb creus de terme. A Campos hi ha vàries mostres d’aquests curiosos monuments, tots ells amb algun tret particular. Normalment les creus de terme de Campos solen tenir un basament o escalons de forma poligonal, el cos i la coronació en forma de creu de pedra tallada, de vegades decorada amb temes de la Crucifixió. S’ha de dir que l’existència de les creus de terme és remunta a l’edat mitjana. Per això i degut al creixement de la vila en habitants i en extensió urbana, aquestes creus es troben avui dia plenament integrades dins el casc urbà de Campos.
La Creu de Sa Parada situada a l’entrada a Campos des de Llucmajor és de les antigues i la coronació presenta la figuració del Sant Crist a la creu, envoltat per una orla decorada amb motius vegetals.
Altres Creus de terme són: la Creu den Noreta situada a un costat del Carrer de Santanyí amb el Carrer de Sa Síquia, la Creu den Verdera situada en un espai ajardinat de la intersecció del Carrer de Sa Ràpita i el Carrer de Ses Estrelles.
8 Torres de defensa urbanes
Formen un conjunt defensiu que protegia el poble dels múltiples perills de l’època: sobretot de les constants incursions pirates. Aquestes fortaleses també impedien l’accés a l’interior, on s’hi refugiava la població. Construïdes al llarg del segle XVI, gairebé totes mantenen la següent tipologia: torres amb base quadrada reforçades amb cantons a les arestes. Es diu popularment que existien uns passadissos secrets que comunicaven les diferents torres, encara que no s’ha pogut documentar. Al llarg dels segles han sofert vàries transformacions: unes s’han condicionat com a habitatges, com a dependència municipal, entitat bancària, altres amenacen convertir-se en runa ...
En definitiva les torres de defensa suposen una important aportació al patrimoni arquitectònic campaner, testimonis d’una època passada que tenia els seus perills...
9 Mercat i mercadet dels dissabtes (Plaça de Sa Creu i Carrer Plaça, Convent i Santanyí i Plaça dels Tres Molins)
Si es té l’ocasió val la pena visitar el mercat tradicional de Campos, que es celebra els dijous i els dissabtes al matí. Els dijous la plaça de Sa Creu es cobreix de paradetes de venda de fruites i verdures, embotits, venda de flors, plantes i venda d’animals. Aquest mercadet té el seu atractiu ja que es pot apreciar la qualitat dels productes frescs mallorquins i el típic bullici dels mercadets locals, en els que la gent aprofita per fer la compra setmanal d’aquests tipus de productes. El mercat a Campos es celebra des de l’època medieval.
Els dissabtes, l’oferta s’amplia en gran mesura des de la Plaça de Sa Creu amb el mercadet tradicional fins a la Plaça dels Tres molins. Hi tenen cabuda nombroses paradetes amb: torroneres, venda d’embotits i conserves salades i fumades, plantes i flors, roba, música, bijuteria vària, antiquitats, manufactures artesanals i diversos objectes de segona mà. Aquest tram on es celebra el mercat també disposa de nombrosos comerços de roba, joies, forns i pastisseries, herboristeries, drogueries i bars. És la zona on es concentra la major part del comerç campaner. Els dissabtes rep nombrosos visitants i s’ha de circular a peu.
Itinerari de fora vila. La ruta dels molins
L’objectiu d’aquest recorregut és el de fer un passeig per el fora vila campaner i comprovar el paisatge recuperat amb el funcionament dels molins. Amb aquesta ruta el visitant pot apreciar part de la riquesa paisatgística, cultural, etnogràfica i medi ambiental de què disposa el poble de Campos.
Pensam que el mitjà idoni per poder observar l’entorn amb major deteniment és la bicicleta, ja que a més de ser un transport ecològic i silenciós és el mitjà ideal per a les distàncies que hem de recórrer (uns 17 quilòmetres) .
L’itinerari proposat transcorre principalment per camins rurals asfaltats en bones condicions i poc trànsit, excepte un tram de la ruta que passaria per la carretera de la Colònia de Sant Jordi, un poc més transitada (sobretot els mesos d’estiu).
|
Mapa amb la ruta (B) i les senyalitzacions de la llegenda:
-Senyalització de camins i tipus de camins
-Punts d’aturada o d’interès enumerats (12)
-Noms dels punts principals
-Tipus de valor (simbologia) : interès paisatgístic, interès cultural, etnològic, medi ambiental, punts turístics, agroturismes, comerços, Centre de Recursos ambientals, Viver...
|
|
Enumeració i nom dels punts principals amb el tipus d’interès
|
|
|
Punt
|
denominació
|
Valor
|
|
10
|
Molí de sa Cooperativa
|
Etnològic
|
|
|
|
|
|
11
|
Sant Blai
|
Cultural
|
|
12
|
Canteres de marès
|
Etnològic i paisatgístic
|
|
13
|
Coves de Son Toni Amer
|
Cultural
|
|
14
|
Camp d’aprenentatge es Palmer
|
Cultural
|
|
15
|
Centre de Recursos Ambientals
|
Informació i educatiu
|
|
16
|
Zona humida del Salobrar
|
Medi ambiental
|
|
17
|
Salines
|
Etnològic i paisatgístic
|
|
18
|
Balneari de Sant Joan de la Font Santa
|
Turístic i cultural
|
|
19
|
Establiment elaboració formatges Burguera
|
Venda
|
|
20
|
Platja i arenal des Trenc
|
Medi ambiental i paisatgístic
|
|
21
|
Escars de Ses Covetes i de Sa Ràpita
|
Arquitectònic, paistagístic i etnològic
|
|
|
Imatge del Molí de Sa Cooperativa
|
10 Molí de Sa Cooperativa
L’inici de la ruta el trobam just després de la sortida de Campos cap a la carretera de Santanyí. Aquest primer molí assumeix el paper de molí-model per descriure la majoria de molins que anirem veient. Ubicat en els terrenys de la Cooperativa Agrícola Catòlica de Campos, es tracta del molí que serveix de referència per al parc de molins i podem observar la seva arquitectura i el funcionament d’aquest molí rehabilitat per a produir energia elèctrica.
El reguiu
Sabem que per obtenir aigua a Campos s’ha d’extreure del subsòl amb uns mitjans artificials. La climatologia no afavoreix el municipi en quant a pluges ja que es tracta d’una de les zones més àrides de Mallorca. Per aquest motiu són tan importants les construccions per a la provisió d’aigua i han complert un paper fonamental en delimitar les zones on predomina el reguiu a Campos.
Formant part del sistema hidràulic i de reguiu a Campos hem de fer referència alls pous de Campos com a aparells essencials per a recollir l’aigua, essent el tema de l’alta salinitat un dels problemes crucials del poble. La majoria d’aquests pous coincideixen amb el nivell del mar o lleugerament per damunt. També cal citar els aljubs destinats a recollir l’aigua de pluja.
Entre els aparells que eleven l’aigua destaquen les sínies i els molins de vent amb les seves canalitzacions.
De les sínies, hem apuntat amb anterioritat la seva substitució degut a l’alta competència dels molins i la seva major i millor rendibilitat per extreure majors quantitats d’aigua i regar superfícies de terreny molt més extenses.
Un altre element essencial del reguiu és el safareig. Aquest es converteix en complement important del paisatge hortícola i ramader. A Campos els safareigs acompanyen el molí i es solen situar a un dels extrems de la torre de molí.
La forma més corrent de safareig és la planta quadrangular, de parets gruixades . Els materials emprats son la maçoneria amb carreus de pedra arenosa o marès als costats. L’interior es sol revestir de ciment per evitar infiltracions.
La canalització del safareig pot ser de marès, maçoneria o peces semicilíndriques de fang empalmades. Aquestes canalitzacions són les que transporten l’aigua del safareig a l’hort.
Des de la “fibla” o sortida fina a la zona de cultiu l’aigua discorre per clots oberts a la torre.
|
FOTO CLOT O SOLC DE REGUIU
|
També podem trobar devora la torre del molí, els típics abeuradors per animals, aferrats al safareig. Normalment sons piles de planta rectangular o quadrada que recull l’aigua del safareig.
Finalment existeixen uns altres construccions comuns localitzats a la vora del safareig i que apareixen a la majoria d’instal.lacions de reguiu: dependències per a animals, solls, vaqueries, galliners... També son molt comuns les porxades i les portasses que serveixen com a dipòsit de maquinària i eines del camp.
Aquests darrers elements completarien l’entorn habitual del molí.
El molí d’aigua a Campos.
Hem d’assenyalar el sistema de reguiu com a fet característic de la primera meitat del segle XX amb els seus orígens a finals del segle XIX. És en aquesta època quan els molins s’uneixen a l’activitat de les antigues sínies, substituïnt-les. L’aparició de nous sistemes d’extracció aniran desplaçant als tradicionals. A partir dels anys 40 del segle XX ja s’utilitza la motobomba, el motor Diesel i la bomba centrífuga i de pistons. A més, l’arribada de l’electricitat va determinar l’ús de la major part dels molins.
A Campos els molins han estat vinculats a petites propietats. El canvi del pas del cultiu de secà a un de reguiu va propiciar subdivisió i parcel.lació de les propietats més grans. La divisió de les zones de reguiu es basen en els antics camins o en els murs i les parcel·les solen ésser d’estructura allargada.
En l’actualitat ens trobam amb un nombre molt reduït de molins en bon estat de conservació. De fet, d’un estudi de 550 molins, n’hi ha 45 que es troben en bon estat de conservació.
Els molins d’aigua a Campos pertanyen als segle XIX i XX. Els antecedents històrics més lllunyans els hem de situar al segle XVI a la documentació que proporcionen els stims on es cifraren l’existència de mitja dotzena de molins. Però no va ser fins la gran sequera de l’any 1914 quan s’intensificà la construcció.
La concentració de molins d’aigua a Campos ve donada per diverses circumstàncies geogràfiques com la manca d’aigües superficials, escassa profunditat de l’aigua, els vents constants i el tipus de sòl apropiat.
L’origen del molí de vent per treue aigua a Mallorca el tenim a l’any 1847 amb l’enginyer holandès Pau Bouvy Schorenberg que projectà el primer molí al Prat de Sant Jordi. Però el molí anomenat de “ramell” per treure aigua va esser ideat per l’inventor i fuster primater mestre Damià Reixach (Palma 1829-1923), cap a l’any 1854. Ben aviat aquests nous tipus d’aparells arribaren al poble de Campos. El primer molí de ramell a Campos va ser construït per el mateix Damià Reixach a Son Xorc ,devers l’any 1860.
Cap a l’any 1894 va ser un campaner qui va construir un molí d’aquest tipus: mestre Gori Roca, a s’hort d’En Groc.
A partir de l’any 1930 ja sorgeix el molí de ferro adoptat com a model i devers la dècada dels anys 50 el seu ús es generalitza a fora vila.
|
FOTO MOLÍ DE FERRO DE CAMPOS.
|
En el cas dels molins de Campos, la majoria de torres son de planta quadrangular i solen tenir una porta i una finestra situada a l’eix i una escala que pot estar a l’exterior o a l’interior. Els materials de la torre son de marès, molt abundant a Campos o també de “tapiot” i El sistema de coberta i a l’interior hi sol haver un sol pis que conserva la coberta de bigues de fusta.
La part superior de molí té una sèrie d’elements bàsics: l’eix o espina, una part giratòria o rotor, les pales i la cua. El mecanisme interior del molí consta de diferents parts: caixó, roda, balancí...
Amb els avanços tecnològics del segle XX s’anaren introduint noves maquinàries mogudes per motors d’explosió que han anat arraconant aquests enginyosos aparells. A més del canvi tecnològic, hem de fer referència a la crisi del camp. Actualment la majoria d’estructures dels molins presenten un estat ruinós, conseqüència d’aquest progressiu abandó del camp. Tot plegat afecta de manera important al paisatge de fora vila.
El projecte “Molins de Campos” planteja una sèrie d’actuacions que no tan sols suposen la rehabilitació del molí a efectes culturals i estètics , sinó que suposen una reconversió total d’aquest i del seu entorn. D’aquesta manera el projecte pretén una intervenció global a la zona de Campos.
Una recuperació del paisatge i del patrimoni cultural permet als visitants poder gaudir d’unes alternatives d’oci compatibles amb la preservació ambiental, partint dels Molins com a principal atractiu i punt de referència. Al mateix temps és important l’efecte educador de la societat per la importància de la conservació del patrimoni personal i col·lectiu dins l’àmbit del Municipi de Campos.
Per seguir l’itinerari assenyalat hem de seguir la carretera de Santanyí fins al quilòmetre 1 desviar-nos cap a l’esquerra iniciant el camí rural, conegut popularment com camí de “Sa Pedra Redona” per la gran pedra posada a manera de fita que inicia el camí. Aquesta part de la ruta permet gaudir d’un paisatge únic per la seva bellesa i admirar una bona part del molins rehabilitats.
|
Imatge d’aquesta zona amb els molins rehabilitats
|
Quan passegem per aquest camí podem observar amb deteniment la varietat de tipus dels molins què, si bé la majoria tenen la torre quadrada, les dimensions i formes varien d’un molí a l’altre. Per tant les torres han estat restaurades respectant l’originalitat de cada molí. Es poden veure les pales i la roda del molí realitzades en ferro de nova creació i ideades per experts enginyers per intentar oferir la resistència òptima al vent i poder girar. Tots els aparells i components de funcionament extern i interns han estat fabricats per mestres ferrers. Es evident que el mecanisme del molí és de nova fàbrica, ja que abans de la rehabilitació tots els mecanismes es trobaven en molt males condicions o simplement havien desaparegut.
11 Oratori de Sant Blai
El camí anomenat de “Sa Pedra Redona” enllaça amb el camí de Sant Blai. Si seguim aquesta via arribarem a l’antic Oratori de Sant Blai. Aquest temple antiquíssim fou iniciat al segle XIII, és diu que poc després de la conquesta de Mallorca per part del Rei Jaume I.
|
Oratori i jardins de Sant Blai. Exterior
|
L’oratori de Sant Blai és una de les més belles esglésies rurals de l’illa, tant per la seva llarga història (també es diu que va ésser la primitiva parròquia del poble de Campos) com per la seva senzillesa i proporció de formes. Si entram dins el temple podrem observar una completa i acurada restauració del temple, del qual hem de destacar les voltes. No fa gaire temps que s’hi va instal·lar un original cancell de vidres policromats i també rosetó.
|
Interior de l’església de Sant Blai. Voltes
|
De planta rectangular i nau única coberta per volta de creueria, el conjunt de l’edifici és de traça gòtica i diposa de 4 capelletes a cada costat.
L’oratori també compta amb una clastra que dona pas a uns jardins que formaven part de l’antic cementiri. Darrera l’església hi trobam un recinte ajardinat amb una porxada. En aquest jardí de palmeres trobarem una sèrie d’escultures referents a la religiositat campanera.
És interessant acudir a la festa de l’oratori el 3 de febrer, dia en que es celebra sant Blai. Es tracta d’una romeria molt tradicional: els campaners acudeixen a peu o amb biciclete a l’oratori per beneir els panetets i rebre l’unció d’oli al coll. Segons la tradició, la l’unció d’oli beneït de Sant Blai protegeix de les afeccions respiratòries. La festa s’acompanya amb balls i menjars col.lectius.
12 Canteres de marés
Arribats a aquest punt de la ruta tenim una opció a seguir que es desmarca un poc de l’itinerari però que resulta molt interessant. Es tracta de fer una visita a Les canteres de Marés de Son Toni Amer. Per realitzar aquesta visita cal anar en direcció al camí de Son Toni Amer i recórrer una distància d’uns 2,3 quilòmetres. Val la pena arribar fins aquí només per gaudir d’unes vistes excel·lents de la zona de molins rehabilitats. El marés de la zona de Son Toni Amer era i és molt apreciat en la construcció de tot tipus d’edificacions, incloses les torres de molí tradicionals. L’explotació del marès s’ha anat reduint encara que avui dia queden algunes empreses dedicades a l’estracció del marès.Les curioses formes que l’extracció ha anat deixant a la pedra ens mostren la gran activitat que degué tenir la cantera en un temps passat. Temps enrera els treballadors feien feina a Son Toni Amer per compte propi, entregant una quantitat de blocs de marès al propietari a canvi de treballar a la seva pedrera. Altre zona on hi trobam canteres de marès abandonades és a la zona de Ses Covetes.
13 Coves de Son Toni Amer
Un altre punt molt interessant d’aquesta mateixa zona de Son Toni Amer és el conjunt de coves prehistòriques dites de Son Toni Amer.
Aquestes coves es troben més a prop que les canteres de marés, a una distància de Sant Blai de 1’9 quilòmetres. Resulta un poc difícil ubicar-les ja que la vegetació ha tapat la visualització de les coves. Es tracta d’una necròpolis de coves artificials d’enterrament i pertanyen a l’època de la cultura pretalatiòtica. La cova més característica és la formada per una entrada estreta per donar par a una cambra amb set nínxols als costats. El conjunt de les coves forma una de les troballes arqueològiques més importants del terme de Campos i una evidència dels assentaments humans a Campos cap a l’Edat del Bronze.
|
Coves funeràries de Son Toni Amer
(o croquis de la cova més important. “monumens prehistòrics de Campos, pàgina93)
|
El recorregut segueix per el camí del “Cruce” . Aquest camí ens durà fins a la carretera comarcal que uneix Campos amb el nucli costaner de la Colònia de Sant Jordi. Haurem de creuar aquesta carretera i connectarem amb el Camí de “Ses Quaranta”. Es tracta d’una via recta que serveix per unir la carretera amb el Camí de Sa Barrala. Seguint aquest itinerari observarem diferents horts amb vaqueries destinades a la producció de llet. En aquest camí també podem apreciar gran quantitat de molins rehabilitats. Quan arribarem al final de camí girarem a l’esquerra i seguirem un quilòmetre en sentit Sud fins a trobar a la part esquerra el Camí del Palmer.
El Camí del Palmer travessa una zona d’horts on és practica principalment l’activitat ramadera per a la producció de llet del bestiar boví. Però també hi podem veure algunes granges de cabres de la productiva raça murciana destinades a produir llet. Aquest tipus de ramat és localitza dins Mallorca bàsicament a Campos i al seus voltants.
14 Escoles del Palmer
Seguint aquest camí ens trobarem amb un conjunt d’edificis construïts en temps de la Segona República Espanyola , una escola rural.
Es pot diferenciar clarament la separació de l’edifici més gran en dues sales; nins i nines i l’edifici més petit corresponia a la casa del mestre. A les escoles del Palmer hi anaven els nins i nines que vivien als nombrosos horts de la zona. Actualment les escoles rurals han passat a ésser el CAMP D’APRENENTATGE ES PALMER. Un camp d’aprenentatge és una activitat educativa complementària a les que es realitzen a les escoles. Es tracta d’una manera especial certs temes que difícilment es poden assolir a una aula. Es Palmer ofereix estades i colònies a alumnes i diferents col·lectius al mateix temps que permet aprofundir en temes medi ambientals per la seva proximitat a la natura. El centre vol aprofitar l’emplaçament a prop dels espais geogràfics importants que s’estudien: el Salobrar, el sistema dunar d’Es Trenc, les canteres, les coves de Son Toni Amer, Sant Blai... Els treballs educatius es duen a terme dins les aules del centres però també amb excursions per la zona, rica en recursos.
|
Imatge escoles rurals del Palmer
|
Després de fer una aturada als dos indrets anteriors voltarem cap a la dreta per enllaçar amb l’anomenada carretera militar.
Arribats a aquest punt de l’itinerari se’ns presenten dues possibles opcions:
Opció (A)
Punts 19, 20 i 16
La primera opció (A) del recorregut consisteix en seguir la carretera Militar en direcció Sud fins a connectar amb la carretera de la colònia de Sant Jordi.
19 Establiment d’elaboració artesana de formatge
Si seguim aquest itinerari trobarem diverses explotacions ramaderes i després de travessar aquesta cruïlla de camins podem veure des de la carretera l’establiment d’elaboració artesana de formatge. Es tracta de la fàbrica de formatges de Can Burguera, que produeix la seva pròpia llet. En aquesta empresa es poden adquirir directament els diversos tipus de formatges que elaboren, de llet de vaca.
Seguint la carretera cap a Ses Salines a l’altura de l’antiga estació de tren, girarem a la dreta i recorrerem un camí fins a la part final d’aquest. Hem de fer una aturada gairebé obligada per poder observar una de les zones amb les millors vistes panoràmiques de tot el recorregut. Des d’aquí es pot observar tota l’àrea natural del Trenc- Salobrar, la zona agrícola de rehabilitació dels molins, el nucli urbà del poble de Campos i també l’illa de Cabrera.
18 Balneari de Sant Joan de la Font Santa
Després de aturada anterior el camí experimenta una davallada i retorna altra vegada a la carretera de la Colònia de Sant Jordi, a l’altura del balneari de Sant Joan de la Font Santa. Aquest balneari únic a Mallorca és especialment interessant des de temps immemorials per les seves aigües termals, de beneficis demostrats. La tradició diu que les propietats curatives es descobriren de manera casual: durant una època de pesta porcina, els únics animals que es salvaren varen ésser els que es bolcaven a una bassa en aques lloc. Des de l’any 1808 les aigües són qualificades com a excel·lents. Les moltes propietats de l’aigua són sobretot la seva riquesa mineral bneficiosa per el reuma l’artrosi, els problemes de la pell i del sistema nerviós. El conjunt de les dependències d’aquest balneari venen precedits per uns jardins amb majestuosos pins que proporcionen una gratificant ombra a l’estiu al temps que dissimulen la visió de l’edifici des de la carretera. L’edifici és una construcció del segle XIX i conserva part del seu encant original. A l’interior disposa de diverses habitacions decorades a l’estil de l’època i instal·lacions per a prendre beneficiosos banys d’aigües termals. El balneari i hotel obren les seves portes la temporada d’estiu (del maig fins a finals d’octubre).
No podem deixar de fer referència a la construcció en pedra que veiem vora la carretera de la Colònia, al costat mateix del recinte del Balneari. Es tracta de l’Aljub de Cal Donat, construcció del segle XVIIde gran importància cultural i patrimonial. Podeu veure l’escut de Campos (l’ós) i la data de construcció: l’any 1671. Haureu de guaitar a dins per apreciar la bellesa i perfecció dels arcs faixons que aguanten la volta. El sistema de recollida de l’aigua resulta d’allò més interessant: la part externa de l’aljub forma un terradet rectangular amb dues obertures que arrepleguen l’aigua de la pluja i la condueixen cap a l’interior. L’aljub pròpiament dit té dos compartiments; un de més gran que filtrava l’aigua i l’altre més petit on quedava emmagatzemada.
Opció (B)
Punts 16, 17, 18 i 20.
La segona opció és l’anomenada “d’estiu”, ja que travessa la zona natural del Salobrar, espai de gran importància per al medi ambient de l’illa, enclau de nombroses espècies animals i vegetals.
|
Imatge zona humida del Salobrar
|
16 Salobrar
Per diversos motius aquesta via només es pot practicar a l’estiu, essent del tot recomanable. Veureu uns estanys d’aigua de la mar comunicats amb aquesta per uns canal natural. El Salobrar s’ha vist reduit per l’explotació humana de la sal, apreciada des de temps antics. La zona humida és caracteritza per l’existència d’una vegetació adaptada a aquestes aigües: tamarells, jonc, i allà on hi ha més salinitat abunden les salicòrnices, apreciat per fer sabó casolà. El canal de comunicació és el “Trenc”. En el Salobrar conviuen moltes espècies d’aus migratòries, sobretot a l’estiu on podem observar la bellesa i varietat d’aus que tenen el seu punt de trobada al Salobrar. Per això les millors èpoques per observar les aus són la primarera i l’estiu, per que concideien les aus emigrants i les sedentàries com la polla d’aigua, el virot, l’avisador, etc. També es pot observar gran varietat d’insectes que confereixen a aquest lloc un gran valor biològic i d’interès natural i paisatgístic.
17 Salines
Si seguim el camí veurem les imponents muntanyes de sal de la fàbrica i també el paisatge únic que creen els estanys de les SALINES.
La producció i utilització de la sal a aquesta zona de Mallorca està documentada des del segle IV abans de Crist. Si feim un recorregut per aquests terrenys podem observar que els estanys formen part del Salobrar, i que des de temps immemorials una part d’aquest s’ha anat dessecant i adaptant per a l’extracció de sal. Les Salines de Campos és troben situades darrera la barrera dunar del Trenc i consten dels estanys de baix i del mig. En total formen 133 estanys. El procés de fabricació de la sal té com a objectiu aïllar el clorur sòdic de la resta de l’aigua.
|
Imatges dels estanys de les salines
|
El paisatge dels estanys adquireix unes tonalitats molt particulars i diverses seguint els diferents processos de transformació. Resulta molt interessant tot el procés de fabricació que segueix la sal marina fins a convertir-se en producte comercial. El tipus de sal que es comercialitza és sobretot la sal de taula, sal gruixada, sal en gra i pastilles de descalcificació.
Continuant per aquest camí arribarem fins al punt 18; el BALNEARI DE LA FONT SANTA (comentat a l’opció (A)).
20 Es Trenc
Seguint l’itinerari assenyalat arribarem a l’últim tram de la ruta que és el que uneix el balneari amb la platja d’Es Trenc o punt 20 Aquest recorregut final de la ruta passa per la zona de les salines fins a les dunes d’arena per arribar finalment a la platja verge d’Es Trenc. Aquesta paraula fa referència al punt on es comunicaven l’aigua de la mar amb la del Salobrar, el qual formava una espècie de “trenc” a l’arenal. Aquest nom serveix per a tota la platja, d’uns 7 quilòmetres de llargària. És conegut internacionalment per la seva fama merescuda de bellesa i tranquil·litat de les aigües ja que és tracta d’una platja verge, sense intervencions humanes. Encara que resulta un plaer banyar-se a les seves aigües també és recomanable visitar Es Trenc a l’hivern, on tot roman amb més calma.
Darrera la platja és troba el sistema dunar d’Es Trenc, el qual es va regenerant de manera permanent i és de gran valor medi ambiental. El dit sistema dunar està format per l’acumulació de partícules d’arena transportades pel vent, les quals formen una defensa paral·lela a la costa. Les dunes són mòbils a la zona més propera a la costa i semi-permanents o fixes a la part més interior, progetint la zona d’Es Salobrar.
21 Els escars. Ruta alternativa
La costa campanera és coneguda per les seves platges d’arena blanca i fina. L’arenal del Tren és el major referent quan parlam de la costa del Sud de Mallorca. Però existeixen unes construccions que perteneixen a l’arquitectura popular que posseeixen un gran valor patrimonial i artístic, a més d’integrar-se perfectament a l’entorn que els envolta.
|
Escar den Torrer. Situat a Ses Covetes, entre la platja d’Es Carbó i la Punta de Can Serraller, Aquest escar presenta una coberta de dues pendents i està parcialment excavat dins la roca
|
Es tracta dels escars, construccions a la vorera de la mar dotades d’una rampa (algunes) que serveixen de refugi per a les embarcacions més petites.
|
Escar den Dameto. També a Ses Covetes, forma part d’un conjunt de tres escars. Presenta dos portals, un d’ells tapiat . La integració en el paisatge es veu reforçada pels propis materials de construcció, estrets de la pròpia roca.
|
Moltes vegades l’escar té una caseta on guardar-hi les barques de les inclemències del temps. És en aquestes casetes on la perícia del constructor juga un paper important. La majoria d’escars s’integren totalment dins el paisatge i formen part de la costa de Campos.
|
Escar d’En Ferrer, a Ses Covetes
|
Actualment els escars són considerats béns patrimonials de Campos i es duen a terme feines de catalogació per a la seva protecció, estudi i potenciació a nivell turístic i patrimonial.
|
Escar d’En Pansa, construït en el llit d’una antiga pedrera de marès. Ses Covetes.
|
|
Escar de n’Entapina a Ses Covetes. Es tracta d’un escar únic per la seva tècnica de construcció, semblant a l’emprada per a les barraques de roter. Tant les proporcions, la integració en el paisatge i els materials formen un dels escars amb major atractiu i valor.
|
Podeu veure la localització del total dels escars al mapa toponímic ideat per Cosme Aguiló, a l’any 1991.
Escar d’En Pere Ignasi. Devora Na Voltora. També destaca per la integració total dins del paisatge, excavat a la roca. Disposa d’un arc rebaixat de marès a l’entrada i volta de canó a l’interior.
Escar d’En Barbut, situat a Sa Ràpita. Es tracta d’un excavat dins la roca amb volta de marès.
Escar des Fariner. A la costa de Sa Ràpita, devora Ses Coves. Format per un conjunt de dues construccions de marès de gran valor arquitectònic. És curiosa la disposició de l’escar situat d’esquena a la mar, fet que obligava a introduir la barca dins l’altra construcció i llavors posar-la en direcció a l’escar. D’aquesta manera quedava més guarida del temps.
Imatges del Triatló 2010
.jpg)
.jpg)
.png){kind=small}
.png){kind=small}
