Actualitat a Campos
Torneig de Futbol Festes de sa Ràpita 2010
actualitzat: 2010-08-04
informació (fent clic damunt la noticia) i resultats
Resultats i fotografies de la II Exhibició de Karts a Sa Ràpita.
actualitzat: 2010-08-02
Resultats:Categoria Marxes: 1er) Llorens Andreu; 2on) Pere Soler; 3er) Juan Andreu RigoCategoria Automatics: 1er) Mateu Banus; 2on) Juan Mas; 3er) Pep cifre
NOU: contractació pública explotació BAR-CAFETERIA POLIESPORTIU MUNICIPAL
actualitzat: 2010-07-15
“700 campaners i campaneres majors de 65 anys van a Lluc”
actualitzat: 2010-06-10
L’ajuntament de Campos, un any més, retré homenatge als campaners i campaneres majors de 65 anys a la Diada de Germanor de la Gent Gran de Campos. Una manera d’agrair a totes aquelles persones que durant tants d’anys han fet feina pel poble i han fet poble.
calendari laboral 2010
actualitzat: 2010-01-13
Campos a l'eina StreetView de Google Earth
actualitzat: 2009-11-11
Mitjançant l'eina StreetView de Google Earth ja podeu visualitzar vistes panoràmiques dels carrers de Campos.
Imatges del Triatló 2010
Procediments destacats
- Sol·licitud d'ús d'edificis municipals i via pública
- Sol·licitud de gual permanent
- Sol·licitud d'empadronament
- Sol·licitud d'instal·lació d'activitat permanent innòcua
- Sol·licitud de permís d'instal·lació d'activitat permanent major
- Al·legació a una multa de circulació
- Servei informatiu SMS
- Sol·licitud per parades, barraques, ... rodatge
Història de Campos
Els orígens
L’arribada de l’home a Mallorca es produí entre els anys 3000 i 4000 abans de Jesucrist. Al municipi s’han localitzat mols jaciments arqueològics importantsa partir de l’època pretalaiòtica, sovint anomenada cultura de les coves.
Hi trobam destacats monuments de la cultura pretalaiòtica (entre els anys 1700 i 1400 a.C.) com les coves funeràries conegudes com Ses Talaies, Son Toni Amer, Morro de Son Coves i Son Xorc.
De la cultura talaiòtica (del 1400 fins a la conquesta romana), son nombrosos els talaiots o torres troncocòniques formades per la unió de pedres grosses a l’exterior i més petites a la cara interior, formant una cobert en volta o plana. Els talaiots solien perteneixer com a construcció principal a assentaments humans amb murades i diverses contruccions. La funció dels talaiots és molt discutida: llocs de culte per a rituals funeraris, torres defensives... Com a poblat de la cultura talaiòtica destaca el poblat emmurallat des Cap Sol, encara que moltes murades i pedres ciclòpies s’han reutilitzat al llarg del temps i han perdut la seva fisonomia. D’altres, han estat destruïts per la ignorància.
La part sud de Mallorca amb la seva costa, va esdevenir un indret important per les relacions comercials. Les naus púniques arribaren a la costa de la Colònia de Sant Jordi cap al segle VI a.C., instal·lant una autèntica factoria i establiment comercial, amb enclaus a la platja des Trenc (jaciment des Trenc del segle IV a.C.). Aquest servia per facilitar intercanvis comercials amb els indígenes i controlar l’explotació de la sal de les llacunes. Després de la segona guerra púnica i la derrota cartaginesa, els romans comencen a controlar el Mare Nostrum i a l’any 123 a. C. Conquereixen Mallorca. Els colonitzadors romans habitaren les coves ja construïdes i les troballes a Campos són més bé escasses i poc documentades.
Hem d’arribar al segle V d. C. Quan la presència del cristianisme arriba a l’illa amb construccions com les basíliques paleocristianes, nombroses a Mallorca. Una bona mostra de l’arribada del cristianisme a Campos és la descoberta casual d’una sèrie de restes d’ una basílica paleocristiana a Son Fadrinet, i un baptisteri independent amb pila baptismal. L’església posseeix un conjunt musivari d’extraordinària riquesa. En l’actualitat resta al Museu de Mallorca.
L’etapa islàmica a les Balears comencà a l’any 902 amb la conquesta de la Ciutat de Mallorca o la Medina Mayurqa. La resta de l’illa de Mallorca fou dividida en districtes i els habitants vivien dispersats en alqueries i rafals. El Campos actual s’ubicava dins el districte de Muntuy, que agrupava un territori extens. Encara perviuen topònims d’aquest període com Es Gomeles, Ses Talaies i Sa Ràpita.
L’etapa de dominació musulmana acabà quan al 1229 tengué lloc la conquesta catalana duita a terme per Jaume I. Segons el llibre del Repartiment els territoris del poble actual correspongueren Nunó Sanç de la Casa Reial d’Aragó. Les cavalleries destacades a Campos foren les del Palmer i la cavalleria formada per Sa Vinyola i Es Gomeles. Dins aquest segle XIII es començà a construir la parròquia de Sant Julià de Campos, en el lloc de l’actual oratori de Sant Blai, formant part de les esglésies de repoblació..
L’any 1300 és la data de fundació de Campos, com molts pobles de Mallorca. Amb les Ordinacions de Jaume II és pretenia la concentració dels habitants i el creixement del nucli de població.
Un dels principals perills de l’època moderna foren els continus atacs pirates que afectaven tota l’illa, les anomenades ràtzies. Aquestes incursions constants varen fer que es construïssin nombroses torres de defensa, tant al nucli urbà com a fora vila: Torres de Son Rosselló, Son Lladó, Son Cosmet, Son Catlar Vell, a més de la Torre de Son Durí a Sa Ràpita.
Durant el segle XVII es va construir de bell nou l’església parroquial i es bastí la casa de la vila. A principis d’aquest segle s’instal·là a Campos l’ordre dels Mínims, fundant el Convent i l’església.
Ja dins l’Època Contemporània tingueren lloc un episodis violents ocorreguts durant el Trieni Liberal (1820-1823). La insurrecció absolutista de Campos va tenir com a resultat l’afusellament a Llucmajor d’alguns dels seus dirigents. Amb la Restauració absolutista les seves despulles es traslladaren a Campos i el propi Ferran VII concedí a la vila el títol de “Fidelísima” a l’any 1825.
Altres dates importants del xegle XIX a Campos varen ser el procés desamortitzador de 1835 que afectà el convent dels Mínims. La part de els dependències conventuals va passar al poder civil i des del 1868 fins al 2000 foren ocupades com a quarter de la Guàrdia Civil, així com també com a jutjat de pau i escola de nines durant una temporada. L’església de Sant Francesc de Paula passà a ser patrimoni de la diòcesi de Mallorca. Una altra fita important va ser l’obra del temple parroquial actual, l’església de Sant Julià de Campos, que va tenir lloc entre 1858 i 1873, conservant algunes dependències d’`epoques anteriors. Al 1860 es fundà el convent de les religioses franciscanes i al 1891 Sor Maria Rafela del Sagrat Cor fundà la congregació de les Germanes Missioneres dels Sagrats Cors de Jesús i Maria
Arribam al segle XX amb una primera meitat de creixement econòmic gràcies a la creixent riquesa agrícola. Així és crearen l’any 1916 la Caixa Rural del Sindicat La Torre, al 1917 es fundà el Banc de Progrés Agrícola. També en aquests anys es fundaren les societats El Centro i La Recreativa Camponense. Igualment en aquesta època s’inaugurava la línia de ferrocarril Palma-Santanyí, amb aturada a Campos.
Les postures dels partits més conservadors i dels més liberals s’anaven radicalitzant.
L’arribada de la Segona República permeté l’organització de les forces d’esquerra amb l’Agrupació Socialista del PSOE i altres fundaren el Partit Comunista. En aquest període (1931-1935) es construïren les escoles públiques de Campos i també les escoles rurals del Palmer i de Can Estela.
La Guerra Civil (1936-1939) significà la mort de molts campaners, entre assassinats, execucions i morts als fronts de combat.
Després del franquisme, les primeres eleccions generals democràtiques donaren la victòria a Guillem Mas Sastre d’Unió Campanera des de l’any 1979 fins al 1991. A partir d’aquest any i fins a les eleccions de 2003, l’Ajuntament de Campos és presidit per el Partit Popular en coalició amb UC. Del 2003 al 2007 l'Ajuntament fou presidit pel Partit Popular, com a força majoritària. Actualment l’Ajuntament de Campos es governat per una pacte entre Uniò Mallorquina i Campos pel Canvi.
.jpg)
.jpg)
.png){kind=small}
.png){kind=small}
